Impossible però imprescindible si volem ser protagonistes del nostre futur. Vivim en temps difícils. Molt difícils, potser els més difícils després de la Segona Guerra Mundial. I els vivim com a membres d’una Unió Europea que només sap parlar de guerra, d’armament i rearmament, en una Europa on l’extrema dreta recull a cabassos els vots indignats per la mediocritat, per no dir incapacitat, dels seus polítics, inundada per una onada d’immigració descontrolada víctima de les màfies i de la incompetència dels governs, que la reben desorientats entre el bonisme i el desbordament per falta de regulació, i l’absència d’una classe política i d’una política amb idees sòlides, conviccions clares i visió a llarg termini. Catalunya, malauradament, no n’és una excepció, i, a les portes d’unes eleccions que haurien de ser molt importants després d’un 1-O traït i d’un 155 repressor, està immersa en la lluita caïnita de mirada curta que, no ens enganyem, l’ha caracteritzada sempre, amb períodes tan excepcionals com breus d’unitat i força transformadora. però imprescindible si volem ser protagonistes del nostre futur. Vivim en temps difícils. Molt difícils, potser els més difícils després de la Segona Guerra Mundial. I els vivim com a membres d’una Unió Europea que només sap parlar de guerra, d’armament i rearmament, en una Europa on l’extrema dreta recull a cabassos els vots indignats per la mediocritat, per no dir incapacitat, dels seus polítics, inundada per una onada d’immigració descontrolada víctima de les màfies i de la incompetència dels governs, que la reben desorientats entre el bonisme i el desbordament per falta de regulació, i l’absència d’una classe política i d’una política amb idees sòlides, conviccions clares i visió a llarg termini.Impossible però imprescindible si volem ser protagonistes del nostre futur. Vivim en temps difícils. Molt difícils, potser els més difícils després de la Segona Guerra Mundial. I els vivim com a membres d’una Unió Europea que només sap parlar de guerra, d’armament i rearmament, en una Europa on l’extrema dreta recull a cabassos els vots indignats per la mediocritat, per no dir incapacitat, dels seus polítics, inundada per una onada d’immigració descontrolada víctima de les màfies i de la incompetència dels governs, que la reben desorientats entre el bonisme i el desbordament per falta de regulació, i l’absència d’una classe política i d’una política amb idees sòlides, conviccions clares i visió a llarg termini.Impossible però imprescindible si volem ser protagonistes del nostre futur. Vivim en temps difícils. Molt difícils, potser els més difícils després de la Segona Guerra Mundial. I els vivim com a membres d’una Unió Europea que només sap parlar de guerra, d’armament i rearmament, en una Europa on l’extrema dreta recull a cabassos els vots indignats per la mediocritat, per no dir incapacitat, dels seus polítics, inundada per una onada d’immigració descontrolada víctima de les màfies i de la incompetència dels governs, que la reben desorientats entre el bonisme i el desbordament per falta de regulació, i l’absència d’una classe política i d’una política amb idees sòlides, conviccions clares i visió a llarg termini.
Amb les eleccions al Parlament, que si s'esgota la legislatura seran a principis del 2025, a l'horitzó, han començat els moviments dins l'independentisme de cara aquests comicis. A banda de la llista cívica que voten els socis de l'Assemblea, el nou projecte encapçalat per Clara Ponsatí, el Moviment per la Independència prepara la seva segona Conferència Nacional per l'Estat Propi, 13 anys després de la primera el 2011, amb el que suposa una reorganització total fent autocrítica dels errors del que descriuen com la primera fase del procés, amb el punt àlgid del referèndum de l'1 d'octubre. En un moment d'impàs, amb els temps més convulsos deixats enrere, des de l'organització e de la conferència creuen que ara és un bon moment "per replantejar i rellançar el moviment de manera coordinada i forta".
La segona Conferència Nacional per l’Estat Propi del Moviment per la Independència, projecte impulsat per Pere Pugès, un dels fundadors de l’Assemblea, proposa convertir les pròximes eleccions al Parlament en “plebiscitàries” i per fer creu que és imprescindible configurar “una llista única de país”, que Pere Pugès defineix com “una mena de Junts pel Sí, impulsada per la gent però amb la implicació dels partits”. Aquesta és una de les propostes que es debatran en la 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi, que se celebrarà el pròxim 18 de maig a Barcelona i on es presentarà un full de ruta de país. Aquesta proposta de llista única coincideix amb l’anunci del nou projecte polític impulsat pel professor i periodista Jordi Graupera i l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí i el projecte de llista cívica que els socis de l’ANC estan votant en una consulta interna. “No és per barallar-nos, ni per discutir-nos. És per treballar junts perquè si no ho fem junts no ho farem”, ha remarcat Pugès.
Moviments en el si i al voltant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després que la direcció de l’entitat independentista hagi presentat la seva proposta de llista cívica per a les pròximes eleccions al Parlament, sobre la qual s’hauran de pronunciar els associats en una consulta telemàtica. Els moviments a aquest anunci no s’han fet esperar i sectors crítics amb l’actual direcció de l’Assemblea Nacional Catalana han convocat una reunió a Barcelona amb membres dels secretariats nacionals de totes les etapes de l’entitat independentista per debatre “què” s’ha de fer i “com” perquè l’entitat “torni a ser cabdal” per a l’independentisme, però també volen debatre si l’entitat ha de convertir-se “en un actor polític que competeixi amb els partits polítics”.
Entre els impulsors de la trobada, que ha estat rebutjada per col·lectius formats per exsecretaris nacionals, hi ha altres exdirigents, com Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC i un dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, a més membres del col·lectiu Indesinenter com ara Jordi Pesarrodona –dimissionaris de l’actual etapa–, i exvicepresidents com ara Pep Cruanyes i Jaume Marfany, entre d’altres.
Una abraçada que simbolitza la unió en un sol poble. Una abraçada sincera, que supera les diferències, malgrat puguin ser extremes. Una abraçada que, encara a hores d’ara, tal com reconeixen ells mateixos, es repeteix cada vegada que es veuen. Artur Mas i David Fernàndez van protagonitzar, després de la consulta del 9-N del 2014, un dels gestos més simbòlics de l’independentisme. Aquella abraçada totalment imprevista i gairebé instintiva, un gest que anava més enllà de la celebració. Va ser aquesta abraçada el punt de partida de la xerrada que es va celebrar aquest dilluns al teatre municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, en què hi van participar Mas i Fernàndez i també Carme Forcadell, en aquell moment presidenta de l’ANC, protagonista també d’un dels grans moments de la memòria col·lectiva de l’independentisme, amb aquella famosa frase: “president, posi les urnes”.
El 9 de novembre de 2014 David Fernàndez i Artur Mas van protagonitzar una abraçada que encara es recorda. I s’enyora. És la metàfora sobre la força de la unitat entre la CUP i Convergència que va ser capaç d’encapçalar la consulta del 9-N, amb ERC acompanyant. I avui, dilluns, s’ha fet l’acte “Tornem-nos a abraçar”, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), amb David Fernàndez, Artur Mas i Carme Forcadell. Acte organitzat per Guíxols Decideix (ANC), en què Pere Pugès, ànima de la primera ANC, ex-militant del PSC fa dècades, va presentar la seva segona Conferència Nacional per a l’Estat Propi, entitat que creu que la situació del moviment independentista s’ha de refer des del front polític, institucional i associatiu. I que compta amb un full de ruta de quinze mesos.
Crida a la unitat per muscular l'independentisme i aprofitar la "crisi institucional" de Madrid. Artur Mas, Carme Forcadell i David Fernàndez s'han retrobat aquest dilluns al Teatre Auditori Municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols per esperonar els partits i la societat civil a recosir ponts en un moment en què Espanya està "més dividida que mai". La conversa entre tres dels principals protagonistes del Procés s'ha produït en el marc de l'acte 'Tornem-nos a abraçar', evocant l'abraçada que Mas i Fernàndez van protagonitzar el 9-N, per donar el tret de sortida a la presentació de la segona Conferència Nacional per l'Estat Propi que impulsa el Moviment per la Independència.
El independentismo catalán se reorganiza para el próximo curso político tras las elecciones, donde las perspectivas son negativas. Este martes, la plataforma Moviment per la Independència (MxI) realizó un acto en el emblemático Ateneu de Barcelona para preparar la Segunda Conferencia por el Estado Propio, que pretende celebrar a finales de septiembre y cuya clausura está prevista para el 30 de ese mes, un día antes del aniversario del referéndum ilegal. En esa conferencia, donde participarán los principales movimientos soberanistas, se establecerá una hoja de ruta para la secesión que quiere involucrar a todos los actores políticos y sociales a favor de la independencia. Cabe resaltar que la Primera Conferencia tuvo lugar en 2011 y provocó el nacimiento de la Asamblea Nacional Catalana (ANC) como el principal actor del independentismo.
La segona Conferència Nacional per l’Estat Propi encara la part final i presenta un pla que pretén generar il·lusió “realista” al poble català per capgirar les tendències del procés independentista i arribar a l’embat definitiu. La primera conferència, del 2011, va provocar el naixement de l’ANC, mentre que ara, després de la repressió de l’Estat, l’escenari ha canviat, però pretén ser un revulsiu que doni l’empenta a l’emancipació nacional. El col·lectiu impulsor va presentar ahir a l’Ateneu Barcelonès el tram final de la conferència, que introdueix els darrers debats telemàtics sobre el full de ruta i acaba amb l’acte de cloenda del 30 de setembre.
Ja es va aprovar un manifest després de la primera etapa de debat endegada l’octubre de l’any passat i els eixos de la proposta són clars. Segons fonts de l’organització, la situació actual és semblant a la del 2011 perquè també hi havia desafecció política, però la repressió complica una “proposta engrescadora” i cal afegir-hi el “realisme necessari”.
Presentació del manifest de la 2ona Conferència Nacional per l’Estat Propi
El full de ruta de l’ANC, amb la proposta d’articular una llista electoral per a les pròximes eleccions vinents al Parlament, ha escamat molts dels seus impulsors i secretaris històrics de l’entitat. En aquest context, s’ha activat una iniciativa que busca articular una gran plataforma civil que proposi la reobertura del Procés d’independència. “Som aquí per acabar la feina”, ha expressat l’actriu Mercè Arànega acompanyada de Toni Albà, en l’obertura d’un acte de la Segona Conferència per l’Estat Propi, celebrat a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, ple com un ou. L’acte d’aquest vespre servia de nou punt de partida, com ho va ser per a l’ANC el 30 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona, en un conclave on van assistir 1.300 persones.
L’organització presenta la Segona Conferència Nacional per l’Estat propi amb un nou full de ruta per culminar el procés.
Dotze anys després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi, que va culminar amb la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, el Moviment per la Independència ha presentat aquest dimarts en un acte a l'Ateneu Barcelonés una segona conferència que ja ha entrat en la fase definitiva i que es tancarà amb un acte de cloenda el pròxim 30 de setembre. Aquesta segona fase va començar ja fa mesos, l’1 d’octubre del 2022, coincidint amb el cinquè aniversari del referèndum i des de llavors s’ha anat elaborant un full de ruta que està obert a esmenes i que acabarà sent aprovat de manera definitiva aquest 30 de setembre. Tal com ha destacat una de les conductores de l’acte, l’actriu Mercè Arànega, ....
El dimarts, dia 20 de juny, a 2/4 de 8 del vespre i a l’Ateneu Barcelonès, es durà a terme la presentació de la fase final de la 2a Conferència Nacional per l’estat propi. Una fase final que començarà el 1r de juliol, amb la reobertura del debat telemàtic del Full de ruta de país (www.mxi.cat) i la convocatòria de l’assemblea de cloenda, prevista pel 30 de setembre d’enguany.
L’acte del pròxim dimarts està concebut com una presentació del que s’ha fet fins ara i on els organitzadors plantejaran el que consideren que s’ha de fer des del moviment independentista per crear les condicions adequades per instaurar la República catalana. En nota de premsa, l’entitat considera que el component bàsic de la primera etapa del procés d’independència es manté inalterable: la força de la gent. Una força que consideren que primer s’ha de saber recuperar per augmentar-la després....
La setmana passada ens ha deixat dues notícies que podrien marcar l’inici de la segona etapa que es descriu en el projecte de Full de ruta que s’està debatent en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi.
Per una banda, les dues principals entitats de la societat civil, ANC i Òmnium, coincideixen fent el primer gran pas per reactivar l’única força que pot tornar a generar les condicions per encarar amb èxit l’embat definitiu amb l’Estat espanyol: la gent. L’ANC ha convocat la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el segon cap de setmana de març. I, ahir, diumenge, es va celebrar l’Assemblea General d’Òmnium.
Però, per altra banda, ambdues entitats divergeixen en un aspecte fonamental. Si res no canvia, l’ANC està en procés de decidir si tirar endavant, o no, el seu projecte de “llista cívica” que —com en els eixos de treball de la Conferència que impulsa— es planteja a banda dels partits, fet que comportaria ser una quarta llista....
Part dels impulsors del moviment que va desembocar en la creació de l’ANC tornen a intentar una mobilització massiva. En això consisteix la 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi, que aspira a recollir l’esperit de la 1a –celebrada l’abril del 2011, poc després de la consulta popular de Barcelona que tancava el cicle iniciat dos anys abans a Arenys de Munt– per reiniciar l’independentisme.
Aquesta vegada, però, el recorregut no passa per la creació de cap nova entitat, sinó per generar la catarsi que permeti que tots els actors del moviment, dispersos i fins i tot enfrontats, es coordinin i “reparteixin la feina” en lloc de competir.
El Moviment per la Independència, el grup que esperona aquesta proposta i que ja ha posat en marxa un debat telemàtic que hauria de culminar en una gran conferència presencial, s’afegeix així a altres actors que es proposen objectius molt semblants per diverses vies. Tant Òmnium Cultural –que va llançar la seva proposta l’Onze de Setembre–
El Moviment per la Independència posa al centre la segons conferència nacional per a l’estat propi, després de cinc anys de l’1-0. Tot i que són conscients de la “complicada” situació sociopolítica actual, expliquen que és necessari que es realitzin “canvis molt profunds en les mentalitats i formes d’actuar de tots plegats i en els sistemes de governança a tots els nivells” per així instaurar La República Catalana. En aquest sentit, rebutgen la via de negociació “i ens portarà a exercir el dret d’autodeterminació de forma acordada i no serà possible assolir l’objectiu d’instaurar la República Catalana de forma efectiva en el mateix territori”; denuncien en el seu manifest.
Així mateix, plantegem dos passos per poder fer efectiva la independència: En primer lloc, treballar per a crear les condicions necessàries per instaurar la República Catalana, ....
© 2022 MXI - ES RESERVEN TOTS ELS DRETS
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.