Avui fa exactament tres mesos de la celebració de les darreres eleccions espanyoles i la situació actual convida a fer una excepció en el comportament habitual de l’independentisme en relació a aquest tipus d’eleccions. Un comportament basat en criteris més o menys discutibles com “aquestes no són les nostres eleccions”, que ha comportat un important descens en la participació i, de retruc, a la victòria del PSC en pràcticament totes les convocatòries d’aquest tipus a Catalunya, o “a Madrid no hi hem d’anar a fer res”, amb la qual cosa la nostra veu i poder d’influència queda sovint reduït per molt per sota del nostre pes demogràfic i econòmic en el veritable centre de poder polític que decideix les coses veritablement important.

Paradoxalment, en les eleccions espanyoles on l’independentisme ha tret el pitjor resultat de la història, ens hem trobat amb el poder d’influència més alt. La primera pregunta que cal fer-nos és què hauria passat si el nivell de participació de l’independentisme hagués estat semblant al de les eleccions espanyoles de fa quatre anys?. És evident que els 14 diputats independentistes actuals haguessin estat més o menys igual que llavors (23) i, seguint amb la comparativa, aquests 9 diputats els haguessin perdut el PSC (7) i el PP (2). 
Però això no és fruit de la casualitat. Una anàlisi acurada del comportament electoral, a Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol, ens mostra que:

        a) La dinàmica electoral catalana és molt estable des de les segones eleccions (1982) del període actual, sobretot si ho analitzem per “blocs nacionals”. Fins a l’inici del procés (2011) el bloc espanyol s’imposava clarament a les eleccions espanyoles i, en canvi, el bloc catalanista/independentista ho feia a les catalanes. Des de llavors, s’ha mantingut i incrementat la tendència a les eleccions catalanes i, en canvi, s’han igualat les forces en les espanyoles, en les que, fins i tot, el bloc independentista es va imposar el 2019. Les eleccions del 23J han representat tornar a la dinàmica habitual, gràcies a la gran abstenció en el bloc independentista. 

        b) El PSOE ha anat perdent força en l’Espanya de matriu castellana i la seva força està quedant reduïda a la perifèria i, de retruc, havent de pactar amb les forces nacionalistes i independentistes d’una part important de les nacions perifèriques. 

Estem davant una oportunitat històrica per canviar el rumb polític de l’Estat espanyol. La pregunta que ara cal fer-nos és si ens convé més donar suport al partit més dèbil i treure’n tot el profit possible o forçar unes noves eleccions en les que si el panorama canvia ho farà a pitjor, amb la victòria del bloc de dretes, i ens haurem quedat amb la mel als llavis. Probablement, trobarem la resposta adequada si ens fem la pregunta que cal: què és el que debilitarà més a l’adversari?

23 d’octubre de 2023