El projecte de Full de ruta actualment a debat pels ja quasi 500 inscrits fins ara al web (www.mxi.cat) té l’objectiu de convertir-se en el marc de la unitat estratègica del moviment independentista en aquesta segona etapa del nostre procés d’alliberament nacional i social. És un objectiu ambiciós i imprescindible, però gens fàcil atesa la situació de fragmentació dels diferents actors agreujada, sovint, per l’enfrontament més o menys obert i visible entre les principals organitzacions que integren l’espai que el Full de ruta defineix com “actors”.

Durant la primera etapa del procés d’independència (2009-2017) es van fer crides contínues a la “unitat”, una unitat que es va produir al carrer, entre la gent, i que s’anava esquerdant en la mesura que intervenien les cúpules dels partits polítics. La unitat estratègica i d’acció era visible a les institucions, especialment en l’àmbit municipal, on l’AMI va fer un paper potser poc valorat però fonamental, i també fou visible sovint al Parlament de Catalunya, tot i que en més d’una ocasió van aflorar les divergències tàctiques entre uns i altres. L’exemple més clar el vam viure amb la creació forçada de “Junts pel Sí”, que va servir per anar fent cada cop més evidents les diferències entre els tres partits independentistes.

Aquella manera de veure la unitat va quedar feta miques durant l’octubre de 2017 i ha quedat definitivament arraconada en els sis anys següents, en els que s’ha anat imposant la necessitat del relat de la unitat estratègica i, com a primera conseqüència, la unitat d’acció. Però a hores d’ara, tot ha quedat en els titulars. 

Aquesta unitat estratègica només pot produir-se entorn d’un Full de ruta compartit entre els tres principals actors (societat civil, Consell de la República i partits polítics) i amb el panorama actual de fragmentació i divergències de fons dins de cada grup d’actors, la resolució sembla lluny. 

Com va passar fa 12 anys en una situació semblant, almenys entre els partits polítics i sense una societat civil políticament organitzada, cal que aquesta  torni a prendre les regnes del procés i imposi el marc estratègic (Full de ruta) que dibuixi en camí que cal recórrer, defineixi el paper de cadascú (sense modificar substancialment les seves posicions) i defineixi la metodologia i els procediments.

Fins que no ho aconseguim, el més probable és que seguim instal·lats en un estat emocional depressiu, envoltats de malhumor i retrets o reclamant per ara mateix allò que cada cop és més lluny, i els responsables en som tots nosaltres.

16 d’octubre de 2023