Estem en l’època de l’acceleració permanent, també en la política. El resultat d’aquestes eleccions municipals ho demostra. Els partits independentistes han deixat de banda que ho són o ho han estat -d’independentistes- i han accelerat que una part important dels seus antics votants (més de 300.000 en relació a les anteriors municipals) passin a l’abstenció. Un vot de càstig que pot tenir diverses lectures, que ha afectat més a qui més amunt estava i menys a qui ja havia patit la fragmentació i la caiguda un temps enrere. Seria bo que ningú s’enganyi i busqui explicacions més enllà dels seus propis errors, especialment des de l’octubre del 2017 fins ara.

Hem tingut unes eleccions municipals en clau de generals i les candidatures dels partits independentistes només han pujat o resistit quan s’han plantejat en clau municipal i, generalment, entorn de la figura de candidats i candidates que resultaven creïbles, per la seva obra de govern recent o passada. L’escenari cada cop s’assembla més al que hi havia abans de la celebració de la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi (30 d’abril de 2011), aquí i a Espanya.

El que ha passat estava cantat. I és millor que hagi passat ara que quan vinguin les eleccions autonòmiques. Però l’avís pot no ser suficient i en tindrem la primera prova el 23 de juliol, a les generals espanyoles. Que és preferible que a Madrid governi el PSOE (amb els suports necessaris) que el PP (amb el suport de VOX) no crec que ho pugui discutir cap independentista. Encara que només sigui per la forma i virulència que prendrà la repressió contra el moviment independentista. L’estratègia no consistirà en donar suport al PSOE si això pot facilitar que formi govern, sinó en recuperar la força necessària per a ser determinants i ser-ho realment. I la lliçó d’aquestes municipals és clara. Si el conjunt de forces independentistes no és capaç de presentar una proposta il·lusionant, que passa necessàriament per la unitat electoral contra l’enemic pitjor -la dreta postfranquista i feixista-, el càstig no només es mantindrà sinó que tot indica que s’incrementarà, perquè en els pobles o ciutats en que s’ha votat les persones i no les sigles, l’abstenció independentista se situarà en el nivell mitjà del país. 

Si volem la República catalana es tracta de construir les condicions adequades per instaurar-la i recuperar el suport electoral que l’independentisme ha tingut des del 2012 fins al 2021 és una d’aquestes condicions. De fet, és la condició necessària, encara que no sigui suficient. Caldrà que, en el mateix moment, coincideixin altres condicions també necessàries, que s’han de preparar a partir d’una estratègia compartida.

Aquest és el principal paper de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi que començarà la seva fase final el proper 1 de juliol i que preveu concloure el 30 de setembre, d’aquí quatre mesos. Encara serem a temps de redreçar el rumb, però serà la darrera oportunitat d’aquests propers anys. O ho fem o haurem de tornar a començar des del fons del pou, amb molts més anys per endavant.

Com ja dèiem en el passat comunicat, tenim molta feina per endavant. Tothom hi és cridat per col·laborar-hi. Inscriviu-vos a www.mxi.cat.

29 de maig de 2023